dissabte, 12 de maig del 2012

El paquet

La jornada laboral va ser intensiva, no massa aclaparadora però sí atrafegada. Tot i que el veritable motiu del meu nerviosisme era per aquell paquet que havia rebut al mateix matí.Just quan em disposava a obrir-lo mentre esmorzava vaig rebre una trucada telefònica i després d’aquesta ja no em va donar temps de descobrir el contingut, havia d’amanir-me ràpidament per anar-me'n a la faena, de manera que el paquet seguiria a la taula esperant ser obert.
Vaig estar estudiant diverses opcions sobre qui podria haver-me enviat el paquet però no aconseguia imaginar realment de qui seria i quin el seu contingut. 



Vaig sortir del treball amb ganes d'arribar a casa però abans encara havia de fer un parell d'encàrrecs. Em vaig apressar a deixar totes les tasques pendents llestes tan aviat com vaig poder i encaminar el meu vehicle direcció a casa. Sense voler, anar cap a casa s'estava convertint en un repte el qual em provocava emoció al mateix temps que una curiosa sensació de nervis. Vaig sortir de la carretera principal. La meua velocitat no era massa ràpida però la conducció sí que era fluida i enèrgica, tenia ganes de tenir el paquet a les mans i descobrir el seu contingut. Vaig estar circulant els pocs quilòmetres que em separaven de casa amb més calma, no volia que per una simple imprudència se n’anés tot en orris.A pocs metres de casa vaig parar en una zona tranquil·la on podia estacionar. Instintivament em vaig mirar a l’espill retrovisor, vaig arreglar-me una mica el pentinat, vaig revisar el coll de la camisa com intentant posar-lo al lloc i em vaig mirar als ulls, com si estigués esperant una cita. Vaig sentir una mena d'estupidesa en mirar-me als ulls, ja que només m'esperava un simple paquet per obrir a la meua pròpia casa. Vaig posar la primera marxa i vaig avançar novament cap a l'habitatge. Un cop allà, com sempre, vaig aparcar,  apagar el motor, vaig recollir les meues coses, vaig tancar i em vaig disposar a entrar a casa. Un cop dins, em vaig afanar a deixar les meues coses, gairebé corrent en descarregar el que portava a les mans  i vaig agafar el paquet encara intacte esperant exactament al mateix lloc on l'havia deixat aquell matí.Vaig buscar un ganivet petit per tallar els precintes, amb cura vaig començar a tallar cada una de les parts encintades que m’obririen la caixa i em deixarien a vista el seu contingut. Un cop fet, vaig deixar el ganivet a un costat i em vaig disposar a obrir pausadament les solapes de cartó. L'excitació per descobrir el seu contingut aconseguia fer-me sentir com una criatura quan per Nadal arribaven els sorprenents reis mags i deixaven els paquets durant la nit.
Només vaig separar la part superior en obrir-lo, vaig veure un paper on posava: Truca’m.  Sota, un número de telèfon. Els meus nervis vessaven alegria i por a la vegada. Semblava tan excitant i terrorífic ... 


Vaig apartar el paper, darrere d'aquest hi havia un munt d'aquests petits suros blanquets que s'usen per esmorteir els cops d'algun objecte fràgil. Vaig clavar els dits amb delicadesa entre els surets i vaig apartar-ne un bon grapat fora de la caixa fins que vaig veure aparèixer part del contingut.Hi havia un llibre, sota d'aquest, un altre llibre i sota de tots dos llibres un llenç amb una mena d'obra abstracta, amb diversos colors, relleus i a simple vista agradable de veure. Ho vaig traure tot de la caixa assegurant-me que no hi havia res més. Al fons hi havia una carta, gairebé no l'havia vista, no ho hauria fet si no fos per haver volgut assegurar-me’n. Entre les primeres pàgines d'un dels llibres vaig trobar una fotografia meua de feia un parell d'anys. Recordo encara a la perfecció aquest dia i clar automàticament vaig descobrir de qui era el paquet, ja que sabia qui va fer les fotos. En aquell mateix llibre i unes pàgines més avant, hi havia una altra fotografia presa el mateix dia que la meua i aquesta vegada era de qui em va enviar el paquet, sense voler em vaig alegrar molt pel detall i per l'emoció de tot allò, era un gran regal inesperat! Encara quedava per descobrir el més curiós. Saber què contenia aquesta carta a l'anvers de la qual posava el meu nom, la vaig obrir amb el ganivet amb molta cura, pacient per no fer-la malbé. Dins, plegats amb delicadesa hi havia nou folis escrits en la seua totalitat. Era una carta bastant llarga i al final una gran firma. No vaig poder evitar de fer un repàs ràpid per sobre per veure què contenia, però no em vaig atrevir a llegir res. Per mi era molt interessant endevinar què hi hauria entre totes aquelles línies, què explicaven les seues paraules i quin era el seu missatge.  Vaig recordar que hauria de fer-me alguna cosa per sopar i després amb calma ja al llit, llegiria l'emocionant carta. Vaig plegar novament els folis, amb cura els vaig ficar al sobre i vaig deixar la carta sobre dels llibres. No podia dir que després d'un dia monòton i una mica angoixant no havia rebut una recompensa, va ser una gran sorpresa rebre aquell paquet.Mentre començava a preparar una amanida em van venir a la memòria les paraules de la persona que em va despertar al matí trucant al meu timbre i que em va lliurar aquesta caixa de sorpreses. Havia dit que demà rebria un altre paquet... 
Què contindria? 
Aconseguiria dormir durant la nit fruit de la intriga?
Hauria de trucar abans al número que apareixia dins el paquet?


Text: Víctor Seguí
Foto: Àngela Buj

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada