Abans d'anar a dormir trac els gossos a passejar. Em sorprèn el silenci trencat només pel mar, amb unes ones que dediquen breus instants a impactar sobre les pedres. Miro al cel i em captiva el negre intens amb la viva brillantor quasi platejada de les estrelles que el contrasta amb força màgia. Fa tant de temps que no miro les estrelles... Penso. No molt lluny es pot apreciar com la llum de la ciutat veïna il·lumina la foscor creant un degradat a l'intens negre de la nit. Per moments m'adono que no porto gens de roba d'abric, només vesteixo amb un pijama i unes xancletes. Que curiós em pareix no haver notat gens el fred, set graus marca el termòmetre i jo així. Imagino que l'emoció d'aquests moments de pau m'han fet perdre tota connexió carnal. Marxo cap a casa, els gossos ja han passejat i gaudit de la nit també, em fico al llit. Avui és un dia qualsevol, com un altre, però com tots, tan especial i meravellós com cadascun d'ells. Bona nit.
Text: Víctor Seguí
Foto: Àngela Buj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada