dijous, 1 d’agost del 2013

Sorpresa digital



La passada nit quasi no he pogut dormir, aquest juliol està sent molt calorós. Més si ho penso d’ençà que vaig tornar del nord d’Europa on vaig viure un hivern ben fred. M’agraden els extrems, però per poc temps, el que de veritat m’encisa és un clima càlid i agradable d’aquells de pantaló curt durant el dia però que, de vegades, va bé un jersei al tard. Quina llàstima no haver nascut en algun lloc més tropical, penso, ara bé, l’estiu és genial si no fóra que les nits de vegades se’m fan llargues i impossibles. Com de ben prompte ja no podia estar més sobre aquells llençols enganxifosos m’he llevat tot i ser tan d’hora i després d’un esmorzar ‘mediterrani’ format per una poma, una torradeta de pà amb sal i oli i un te, m’he canviat ben ràpid i he sortit a passejar pel davant d’aquest nou mar per a mi. He fet una escapadeta a Galícia on ja vaig ser-hi fa uns anys una mica de passada i ara aprofitaré per gaudir-ne amb temps. A més hi tinc una amiga que mai he vist, fruit d’aquelles relacions curioses i modernes de texts a distància a través d’internet o telèfon mòbil. Ella no ho sap, això de la meua visita, i tampoc ho pot imaginar així que serà una sorpresa ben inesperada quan surti de treballar.
Com encara em queden unes hores fins que acabi la jornada aprofitaré per a descobrir-ho per mi mateix. Surto d’aquell apartament tan acollidor i vaig cap al cotxe, on al maleter, carregat de coses per a aquestes vacances, porto unes ulleres i aletes per fer una mica d’snorkel si escau. Veure aquest fascinant Atlàntic amb la seua blavor imposant per sota la seua superfície m’encantaria però pareix que avui no serà el dia, una vegada m’he apropat a la costa he vist un mar embravit i imponent. Preparat per a l’ocasió, he portat una taula de surf, així que podia triar esport amb mar calmat o mogut. L’aigua segurament estarà fresqueta així que m’agafo també un neoprè curt per a no agafar fred.
Encara no hi ha ningú per la platja ni pel passeig o el poble, algun surfista matiner si que es veu corrent cap a l’aigua. Clar, a aquelles hores poques ànimes he vist, seran d’aquests matiners i matineres que saben que és d’agradable llevar-se d’hora i gaudir del dia ben prompte o potser com jo que tampoc no podien dormir. Així bé, vestit amb el neoprè i amb la taula de surf llesta sota el braç camino decidit cap a la platja, faig uns breus estiraments i moviments d’escalfament per a llençar-me a l’aigua amb un esprint que em faci pujar les pulsacions i agafar aquelles brillants i transparents ones amb força energia.
El primer contacte amb l’aigua és molt agradable, com una refrescant injecció d’adrenalina la qual em fa remar amb ganes per a creuar el corrent sortint en un moment de calma. Arribo fins al ‘pic’ aquell punt on l’ona es forma amb més altura  i que tot surfista vol agafar en el seu moment idoni. Faig un descans en el qual em recupero dels primers minuts d’intens exercici, agafant aire amb força i novament estirant una mica braços i esquena. Poc tarda una nova sèrie d’ones a arribar, després de saludar un parell de surfistes més que ens ajuntem al punt on les ones marquen la seua bellesa per llençar-nos amb ella, deixo que aquests agafen les primeres i em poso a remar amb força per a agafar la meua. El volum de l’aigua comença a créixer i sento com la taula agafa velocitat, em poso de peu sobre aquesta i gaudeixo mentre una gran ona em desplaça a gran velocitat lliscant sobre ella com si no existís gravetat. El sol agafa intensitat i segueixo dintre l’aigua, ens hem ajuntat uns quants surfistes més i les onades segueixen d’una bellesa i forma quasi perfecta. Sento que estic gaudint, com feia molt, i això em manté eufòric i emocionat. Cap a mig matí, faig un descans i surto a fer un petit àpat per a recuperar una mica d’energies. Tardo poc a tornar-hi per a seguir gaudint i millorant els meus moviments sentint-me part d’aquell mar intens i enriquidor. El sol acompanya amb força i la seua temperatura contrastant amb l’aigua em carrega d’energies. Em sento, com feia molt temps enrere, vivint un moment d’eufòria a un paradís com és gaudir de la naturalesa.
Ja passat el migdia ja faig intencions de deixar-ho per avui ja que he fet prou exercici. Amb tranquil·litat, com si fóra un ritual sagrat netejo la taula i el neoprè,  faig una dutxa a la platja i em canvio, ho guardo tot al cotxe i busco un lloc on menjar alguna cosa típica de la zona vora el mar.  Després d’aquesta sessió tan gratificant només me’n queda una última per acabar d’arredonir el dia, fer aquesta trucada sorpresa i conèixer qui, des de fa uns anys, només conec i em comunico per via digital.
Assegut mirant el mar i escoltant la brisa agafo el mòbil i busco el seu nom, escolto la primera trucada que em diu que el  telèfon també sona a l’altra banda de la línia...
Espero uns instants i una veu dolça amb una mica timidesa respon:
- ¿Hola... quién es?
...



Text: Víctor Seguí
Foto: Àngela Buj



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada